Sorpresa

Mira:

Del dret

Del revés

Ja! En technicolor. Completament. Ni una esgarrapada de lleixiu. Com per estrenar (més o menys). T'havies confós amb uns altres que rodaven per casa -i que no, no són pas meus-.

I amb tot els vares abandonar. Deuen estar trobant a faltar el glaç dels teus peus. A vegades els miro (no és fetitxisme, és que estan espaterrats sobre el sofà) i no sé si fer-los servir jo però em preocupa que després no pugui despendre-me'n... Són la mena de peça de roba a que s'acaba agafant molt de cariño (quin tros de castellanisme, Ray! Però fixeu-vos que en català no hi ha una paraula equivalent. Va. Qui tira la primera pedra, senyor Fabra?).
I no, no et preocupis, que no me'ls podria quedar. No seria capaç d'una cosa tan malvada com és el robatori d'uns mitjons. Ja em fa sentir prou malament el seu segrest.

P.S. Es comporten prou bé però són una miqueta exigents amb el menjar.

27 d'abril

P.D. Jo ja m'he acostumat a escoltar que cuino malament.

20:42

P.H. T'estimo.