Les bones poesies, si inacabades, són com cloaques pels sentiments; i la vida, si ho és, és una poesia però de colors.
Apunts per un poema que no es va acabar
La primavera ens espolvorejava
núvols d'angelets entre el cel dels arbres
i la vida feia olor com a recent pintat.
va ser un sot blau de cel entre la arena
és ser i ser mig
-jo sento el tòpic però les coses són com són-
2 comentarios:
23 de abril de 2009, 0:41
T'has plantejat que pot ser... (pot ser i prou, dic jo) la foto no era la més adient...?
23 de abril de 2009, 5:44
Es clar que sí. És per treure-li una miqueta de solemnitat. A més, que has sortit bé.
Publicar un comentario